|
ELS NOSTRES GEGANTS
Fa un any que van arribar; ara els hem de batejar. Algú els hi ha sentit dir: "Que bé ens hi trobem aquí!" I és que tants n'han arribat, que ens hi hem acostumat. No s'hi han de sentir estrangers ni que siguin forasters. Que conviure junts i en pau, ens alegra i ens complau. Ella ens ha cor-robat, pel somriure i el posat. D'ell, què en podríem dir? Si és un home bo a desdir. És ara que els coneixem quan més ens els estimem. A l'hora de triar el nom hi ha participat tothom. Sembla fàcil i no ho és, que un nom ho és per sempre més. L'assumpte queda aclarit quan la gent ha decidit. Bartomeu serà el senyor, en honor del Sant patró. Maria és un nom dolç i suau; a la geganta li escau. Els d'Olost seran padrins: els toca puix són veïns. I pel cantó de la Plana: els del barri de Santa Anna. S'ha fet un extens convit al qual molts han accedit. Junts endavant farem via, amb el company Bartomeu i la bonica Maria. El poble cofoi n'està; com els nostres no n'hi ha! Dolors Vilà |