PETITA AUCA
DELS GEGANTS
DE SANT BARTOMEU DEL GRAU

Heu de saber xics i grans
que tenim nous habitants.

Vénen d'un país llunyà
al nostre poble alegrar.

Ells són com una altre raça;
ballen pel carrer i la plaça.

Fan l'alegria d'infants,
enyorança als més grans.

Tenen casa i un prat pla
invisible a l'ull humà.

"Diuen" -que a la tardor-
els follets hi fan reunió.

I aquests -sempre d'amagat-
no es mouen del seu costat.

Per ell, la terra és suor,
bon pagès, honrat i treballador.

Se li endolceix la mirada
quan té a prop l'estimada.

Ella té un somriure fi.
És callada. Fila lli. Sap cosir.

Entre tots decidirem,
quin no els hi posarem.

Vindran els gegants veïns, ben de pressa pels camins.

En Perot, el bandoler,
sortirà del seu recer.

Barba roig i molt valent
duu barret, la capa al vent.

Vindrà amb la Mercè -a la nit-
perquè no ho sap el marit.

Si no bufa tramuntana:
pujaran els de la Plana.

I si surt un dia bo,
fins vindrà el vidu d'Oló.

Guisla, damisel·la noble,
també dansarà pel poble.

Elegants i ben plantats
arribaran els de Prats.

Si veieu un senyoret,
segur que és en "Ramonet".

Com que viu a l'Esquirol
potser vindrà a donar un vol.

Cantem i ballem units;
que no ens puguin dir ensopits.

Que no parin els grallers.
Que toquin avui molt més!

Com que serà un dia gran;
vestit i gralla estrenaran.

Benvinguts sigueu, gegants,
de tot el poble els més grans.

Podeu estar convençuts,
que sereu molt ben rebuts.

Si entre tots hi treballem;
la família augmentarem.

I quin goig veure els gegants,
en companyia dels nans.

Digueu-me si això és veritat:
és màgia? o realitat?